Gastrulació

(Formació de l’embrió. Tercera setmana. Estadis 7-10)

Aquest període correspon a l’inici del període embrionari pròpiament dit.

Es caracteritza per:

  • Diferenciació de les capes germinals
  • Desenvolupament del notocordi
  • Formació de la tija de connexió i de l’al·lantoide

Capes germinals

Durant el procés de gastrulació es produeix la formació de les capes germinals convertint-se, el disc embrionari bilaminar, en trilaminar (disc trilaminar). Tot aquest procés dóna lloc a la formació de les capes germinals de l’embrió que són el primordi de tots els teixits i òrgans.

Aquesta fase representa l’inici de la morfogènesi.

A l’inici de la tercera setmana (aproximadament el dia 15), apareix un engrossiment epiblàstic, a l’extrem caudal de la cara dorsal del disc embrionari, en el pla medial: l’estria primitiva.

Durant el dia següent, aquesta estructura s’allarga i ocupa aproximadament la meitat de la longitud de l’embrió. A mesura que aquesta estructura s’allarga, al seu extrem cranial apareix un engrossiment, el node primitiu. Progressivament, a l’estria primitiva apareix un solc central (solc primitiu) que es continua amb una depressió en el node primitiu (fòvea primitiva).

L’aparició de la línia primitiva estableix la zona del futur eix longitudinal de simetria de l’adult. Les estructures situades a la dreta d’ aquesta zona, donaran lloc a la part dreta del cos i, les ubicades a l’esquerra, a la part esquerra. D’aquesta forma, a la tercera setmana del desenvolupament queden establerts els eixos fonamentals del cos.

Les cèl·lules epiblàstiques properes a la línia primitiva proliferen i migren a la part profunda seguint el solc primitiu. Aquestes cèl·lules, inicialment desplacen les cèl·lules de l’hipoblast subjacent per a donar lloc a l‘endoderma. Simultàniament, algunes de les cèl·lules epiblàstiques en migració formen una xarxa de teixit conjuntiu anomenat mesènquima o mesoblast, entre l’ epiblast i l’ endoderma en formació. Part d’ aquest teixit mesenquimatós forma una capa que es coneix com a mesoderma intraembrionari. L’ epiblast passa en aquest moment a denominar-se ectoderma intraembrionari.

L’estria primitiva disminueix progressivament de grandària i acaba constituint una estructura insignificant en la regió sacrococcígia de l’ embrió.3.1.2 Procés notocordal i notocordi

El notocordi es forma com a transformació del procés notocordal. Defineix l’eix primitiu de l’embrió i indica el lloc futur de la columna vertebral. Durant el desenvolupament embrionari, el notocordi indueix l’ectoderma adjacent a la formació de la placa neural i el primordi del sistema nerviós central (neurulació). Al voltant, s’hi formarà la columna vertebral. Durant el desenvolupament, el notocordi desapareix a mesura que es formen els cossos vertebrals.

Els passos que segueix per al seu desenvolupament (aprox. 18-23 dies. Estadis 7-8) són els següents:

    1. La migració de cèl·lules mesenquimàtiques en sentit cranial des del node primitiu forma un cordó cel·lular medial que es coneix com procés notocordal. Aquest adquireix una llum i es converteix en un conducte que rep la denominació de conducte notocordal. Aquest procés creix entre l’ectoderma i l’endoderma en direcció cranial fins que arriba a la placa precordal, petita àrea endodèrmica que s’uneix a l’ectoderma, que la cobreix i forma la membrana bucofaríngia ocupant l’àrea de la futura boca. Caudal a l’estria primitiva es troba un àrea circular coneguda com membrana cloacal.
      Algunes cèl·lules de l’estria primitiva migren a cada costat del procés notocordal formant elmesoderma cardiogènic, en l’àrea cardiògena, on començarà a desenvolupar-se el cor al final de la tercera setmana.
    2. El sòl del procés notocordal es fusiona amb l’endoderma embrionari subjacent. Les àrees que es fusionen degeneren ràpidament apareixent una comunicació del conducte notocordal amb el sac vitel·lí.
    3. Desapareix el conducte notocordal. La fòvea primitiva persisteix durant algun temps com a conducte neuroentèric. La resta del procés notocordal persisteix com la placa precordal.
    4. A l’extrem cranial s’inicia la proliferació de cèl·lules notocordals i la placa notocordal s’invagina per a formar el notocordi.
    5. Finalment, el notocordi es desprèn de l’endoderma.

 

Formació de la tija de connexió. Al·lantoide

L’al·lantoide apareix com un petit diverticle en la paret caudal del sac vitel·lí que s’estén cap a la tija de connexió. En embrions humans roman molt petita, però participa en la formació inicial de la sang i se la relaciona amb el desenvolupament de la bufeta urinària.