Desenvolupament del somites

Els somites són la unitat fonamental del desenvolupament dels components de l’aparell locomotor. D’ aquests, en deriven gran part dels ossos, articulacions, musculatura i dermis.

A mesura que es desenvolupen el notocordi i el tub neural, el mesoderma intraembrionari, a cada costat dels somites, prolifera per a formar tres regions clarament diferenciades:

  • Una columna longitudinal gruixuda, paral·lela al notocordi i el tub neural, denominada mesoderma paraaxial.
  • El mesoderma intermedi, a continuació de l’anterior.
  • Mesoderma lateral que es continua lateralment amb el mesoderma extraembrionari que recobreix el sac vitel·lí i l’amni i medialment, amb el mesoderma intermedi.

El mesoderma paraaxial comença a dividir-se en parells de cossos cuboides que es denominen somites. Aquests blocs de mesoderma es localitzen a cada costat del tub neural i el notocordi en desenvolupament i formen un nombre total de 38-39 parells.

Els somites comencen a apareixen en la regió occipital de l’embrió i es desenvolupen progressivament en direcció crani-caudal, de manera que, quan són visibles, el seu nombre pot ser d’ utilitat per a determinar l’edat d’un embrió.

 

Desenvolupament del celoma intraembrionari

El celoma intraembrionari apareix com a petits espais aïllats en el mesoderma lateral i el mesoderma cardiogènic. Aquests espais coalesceixen per a constituir una cavitat en forma de ferradura en el mesoderma (celoma intraembrionari) que divideix el mesoderma lateral en dues capes en contacte amb l’ectoderma (somatopleura o capa parietal) i amb l’endoderma (esplacnopleura o capa visceral).

El celoma intraembrionari durant el segon mes donarà lloc a tres cavitats corporals: pericàrdica, pleural i peritoneal.

 

Desenvolupament temprà de l’Aparell Cardiovascular

Durant la tercera setmana comença el procés denominat angiogènesi a nivell del mesoderma extraembrionari i es desenvolupa la circulació placentària primitiva.

 

Angiogènesi i Hematogènesi

La formació de vasos sanguinis i de sang embrionària durant la tercera setmana segueix els següents processos:

Cèl·lules mesenquimatoses denominades angioblasts s’agreguen per a formar grups aïllats (illots sanguinis), dins d’aquests apareixen cavitats per confluència d’esquerdes intercel·lulars.

Els angioblastes s’aplanen per a donar lloc a les cèl·lules endotelials que es disposen al voltant d’aquestes cavitats per a formar l’endoteli primitiu.

Aquestes cavitats es fusionen per a formar xarxes de conductes endotelials.

Els vasos s’estenen cap a àrees veïnes per brots endotelials i fusió amb altres vasos.

La sang es forma a partir de les cèl·lules endotelials a mesura que es desenvolupen els vasos. La formació de sang s’inicia durant la cinquena setmana a nivell del mesènquima embrionari, principalment fetge, medul·la òssia, melsa i ganglis limfàtics.

El cor i els grans vasos es formaran a partir de cèl·lules mesenquimals en l’àrea cardiògena. Abans de finalitzar la tercera setmana, es desenvolupen un parell de conductes longitudinals coberts d’endoteli anomenats tubs cardíacs que es fusionen per a donar lloc al tub cardíac primitiu que s’uneix als vasos sanguinis en l’embrió, tija de connexió, còrion i sac vitel·lí per a formar l’aparell cardiovascular primitiu. Cap al final de la tercera setmana, circula la sang i el cor comença a bategar, sent el primer sistema d’òrgans que arriba a la funcionalitat.

 

Desenvolupament de vellositats coriòniques

Les vellositats coriòniques primàries es ramifiquen i el mesènquima al voltant creix formant-se les vellositats coriòniques secundàries, que cobreixen la superfície del sac coriònic. En les vellositats es diferencien vasos sanguinis, moment a partir del qual comencen a denominar-se vellositats terciàries. Aquests vasos s’uneixen amb el cor primitiu a través de la tija embrionària a través de vasos que es diferencien en el mesènquima del còrion i la tija de connexió.

D’ aquesta forma comença a fluir sang en l’embrió al finalitzar la tercera setmana. L’oxigen i els nutrients difonen per les parets de las vellositats (membranes placentàries) i passen a la sang de l’embrió. El diòxid de carboni i les deixalles difonen per la sang dels capil·lars fetals a través de les parets de les vellositats cap a la sang materna.