Definició d’Embriologia

L’Embriologia és la part de la Biologia que estudia els diferents canvis macroscòpics i microscòpics que esdevenen des de la fecundació fins al naixement de l’ésser humà (període prenatal).

Tot aquest procés és conegut com a desenvolupament embrionari. Per tant, comprèn coneixements que s’inicien en fases exclusivament microscòpiques fins a processos macroscòpics que comporten la conformació definitiva de l’aspecte humà.

Les variacions successives i progressives de la forma durant el cicle embrionari constitueixen el procés conegut com a ontogènia o morfogènesi.

 

Parts de l’ Embriologia

A l’igual que en el cas de l’Anatomia, segons les diferents perspectives d’estudi de l’Embriologia es distingeixen diferents parts:

  • Descriptiva. Li correspon l’estudi general dels diferents canvis que succeeixen en la morfologia general de l’ embrió des de la fecundació fins el naixement.
  • General. Estudia el material de què estan constituïdes les diferents parts de l’organisme embrionari. Estudia el desenvolupament de cèl·lules i teixits embrionaris.
  • Especial (Organogènesi). Estudia els diferents canvis morfològics que esdevenen a cadascun dels òrgans humans fins adquirir la seva configuració definitiva.
  • Causal. Estudia les causes d’aparició dels diferents òrgans del cos i els factors que regulen aquests canvis.
  • Experimental. Es dedica a l’aplicació de mètodes experimentals per a l’estudi del desenvolupament embrionari i les causes de les diferents malformacions congènites conegudes.

 

Mètodes d’ estudi

L’embriologia ha utilitzat clàssicament mètodes d’estudi comuns amb la Histologia. Així doncs, s’han estudiat, a partir de la conservació d’embrions humans de diferents edats i la seva preparació per a l’observació en el microscopi, els diferents processos morfològics que duen a la disposició definitiva dels òrgans i l’adquisició de la forma humana característica.

Per a això, va ser necessari en el seu moment, el desenvolupament de diferents mitjans per a transformar la informació bidimensional obtinguda pel microscopi en elements tridimensionals, així mateix es van haver de desenvolupar mètodes que permetessin l’estimació de l’ edat embrionària per a poder estudiar de forma ordenada tots aquests processos.

Un altre mètode d’estudi molt emprat ha estat desenvolupar de forma controlada embrions d’altres animals que permetessin aplicar els coneixements obtinguts en aquests a l’embriologia humana. Aquest mètode permet provocar experimentalment diferents tipus de lesions i deduir per les seves conseqüències la funció de cadascun dels elements embrionaris estudiats.

Avui en dia, tots aquests mètodes s’han vist superats, per una part, per mètodes de reconstrucció realitzats per ordinador i, per una altra part, per l’aplicació de noves tècniques experimentals com per exemple els cultius cel·lulars i l’ aplicació de modernes tècniques de genètica a models experimentals embrionaris.